Canalda

A petició popular us explicaré un acte de bogeria suma comés per un grup de famílies de l'escola ja fa 2 caps de setmana. Ens rondava pel cap des de l'any passat fer una sortida de cap de setmana amb 2 o 3 famílies més, aquelles amb les que més ens aveníem. Problema: que tots s'avenien molt amb algú altre. La proposta es va materialitzar i vam decidir fer un cap de setmana a Canalda, per sobre de Solsona. Vam reunir-nos 11 famílies a la casa i en furgoneta, que n'havíem de ser com a mínim una més i 2 que si si que si no, o sigui, que encara hauria pogut ser molt més multitudinari. Total, que com més s'acostava la data més malament ho veia. Erem més nens que adults totes les famílies tenien 2 nens com a mínim i n'hi havia vàries de 3, amb l'agreujant que els nens més grans tenien 5/6 anys.... pintava molt malament. Es van fer reunions de mamas prèvies (en forma de sopar) per decidir què s'havia de portar en comú, que s'havia de portar de forma individual,...

total, que ens era molt difícil fer càlculs a l'engrós, tot i que molts havien estat escoltes o esplaierus de petit, la intendència massiva i distingint entre nens i grans, era complicada...


Arribat el moment, i amb tot més o menys clar vam anar cap a allà. Primer sopar individual, perquè no tothom arribava a la mateixa hora i n'hi havia que arribaven el dia següent. Anar a dormir pels nens ja va ser complicat: -; jo vull dormir amb tu, no jo!!! total, que un cop es van veure a l'habitació aquella tan gran i sense conéixer la casa, van anar dimitint i anant amb els pares.... sort que les habitacions eren grans....

El dissabte va estar molt bé. Jugar al parc i al camp de futbol, passeig pels voltants,... piscina coberta pels nens, simultàniament alguns pares feien el dinar.... barbacoa, amanides,.... després a la tarda, també van jugar pels voltants, piscina i joc de pistes ideat per uns pares.... a les 9 ja no quedava ni un nen suelto!

Diumenge també va anar bé, programa semblant fins al migdia i després de dinar i recollir tothom va anar desfilant.

De fet, i malgrat algunes enganxades puntuals dels nens, va anar prou bé, no va ser tan greu com esperava fins i tot diria que no tindria problema en repetir, ... el que passa és que com que tots en parlarem tan bé tothom hi voldrà tornar.... us deixo algunes fotos de record

Canalda 2008
24 adults
27 nens/es

Foto de tot el grup feta amb automàtic

Joc de Pistes (final)

Excursió primer dia

Casa Canalda

Paisatges

Recuperant temes

Doncs resulta que a arrel del famós sopar de BUP, i gràcies (gràcies???!!!) al Facebook hem anat trobant a més gent, no només d'aquell any sinó d'anys anteriors i posteriors. Crec que l'experiència de retrobar vells coneguts no és igual de positiva per tothom. Hi ha qui per la seva posició en aquell moment, la seva forma d'actuar i l'edat de les persones amb les que treballava, pot haver-se trobat amb un pam de nas. Investigant investigant ha arribat a contactar amb moltíssima gent, però gent que en aquella època era molt jove i rencuniosa, i que potser ara li faran pagar des de l'edat (cronològica unicament) adulta, les males estones que, segons la seva percepció, els va fer passar,...

Això és molt relatiu. Suposo que quan tu ets professional, jove i vols aconseguir que uns quants adolescents et facin cas, t'agafes a allò que pots per a aconseguir l'atenció i el respecte del personal, però per poder fer ús dels sarcasmes, la ironia i altres tipus de "jocs" comunicatius, cal que el receptor sigui també intel·ligent, sinó passa el que passa, que els anys passen i aquell adolescent traumatitzat per l'actuació d'un adult desconsiderat i traïdor (segons la seva percepció), no pot evitar intentar retornar la pilota dels mals moments passats i acaba fent que allò que inicialment podia tenir gràcia, com recuperar el contacte amb molts alumnes amb els qui vas compartir els primers anys de la teva experiència docent (els que et van marcar més per diversos motius), acabi sent un fàstic,... però bé, les coses són així. Algú diria qui sembra recull, però jo mai vaig considerar que actués malament ni de mala fe, però clar, aquesta és la meva particular percepció. Crec que simplement buscava el seu lloc, el respecte i l'atenció, doncs era un d'aquells profes vocacionals, i ell ho negarà, perquè no va amb la seva personalitat, però sé que era així i que volia defensar lo seu, de la millor forma que sabia. M'agradaria veure una classe seva ara per un forat, a veure si els mètodes són els mateixos!!! Espero que ens veiem aviat, queda un cafè pendent!

Canvis!

Passa el temps, creus que les coses estan bé com estan fins que un dia et lleves i veus una possibilitat remota, laboralment, de cobrar molts més diners per fer la mateixa feina, i amb unes condicions incomparables,... al final he caigut, vull ser funcionària!!! Mai m'hauria imaginat a mi mateixa dient una cosa així, la imatge del funcionari que tots tenim al cap és la del vuelva usted mañana o pase por la otra ventanilla,... però m'imagino que com tot, va a caràcters. Cada persona és com és i per tant la seva manera de fer tindrà a veure amb això.... Total, que de forma inesperada, doncs no havia estudiat i només em presentava perquè sí, m'he trobat en què possiblement pugui posar-me a fer interinatges a l'ajuntament,... i la veritat és que encara que sigui per poc temps, em tiraré de la moto, intentarem acumular punts i presentar-nos a les opos de veritat, a veure què passa... tot i que estudiar amb els dos micos que tinc a casa, ara per ara em resulta difícil d'imaginar, tot i que és l'excusa, perquè jo mai he estat d'estudiar gaire, la veritat!

Bé, la setmana vinent sabré alguna cosa més definitiva, ja informaré, i a veure si sóc més rigurosa amb el bloc, perquè hi escric de grapes to pears.... apa siau i fins la propera!

Colònies

A tot se li diuen colònies, la Sara, per primera vegada ha anat de "colònies". Consisteix en marxar una nit, però ha estat dur,... espero que ella ho hagi passat bé, perquè jo he patit la seva no presència,... tot i que quan hi és moltes vegades l'escanyaria :-) !!! Només té 5 anys, i ahir, quan l'autocar va arrencar va fer aquella cara que se'ls posa als nens de vaig a plorar, però va aguantar,... suposo que té a veure amb l'expectació, tots els pares i mares allà, esperant que l'autocar marxés, no hi estan acostumats, som nosaltres que ho fem "traumàtic" perquè de sortides en fan moltes al cap de l'any, però que els pares els diguin adeu i els acompanyin, facin tard a la feina i tot aquest muntatge només passa quan hi ha situacions especials, i ells potser s'imaginen coses que no són. El drama va estar a punt de desencadenar-se quan el nen que estava assegut just al seu darrera va començar a plorar, ja sabeu que això en nens petits es converteix ràpidament en un efecte dominó, però va ser tot tan ràpid que segur que a la cantonada, un cop arrencat l'autocar ja van començar a cantar cançons i es van esvair les penes que podien tenir.... ara, no vull saber com haurà anat la nit, 100 nens de 5 a 7 anys que si tinc pipi, que si ja me l'he fet, que si tinc por, que si vull la mama, que no tinc el meu pelutx,.... ja explicaré com ha anat si n'aconsegueixo treure l'entrellat, aquesta tarda la recolliré, reventada, segur i amb ganes d'anar a dormir aviat!!!

Foto: cargolets carregats!!!

Vacances???!!!

Bé, finalment i després de gairebé un mes sense actualitzar em decideixo a fer-ho, la veritat és que sense gaire res a dir, però allà vaig. Us faré un recull fotogràfic de la sortideta rural que hem fet aquests dies, la veritat és que no hem encertat gaire la zona o potser no hem sabut treure-li partit, però bé, la casa estava molt bé, encara que l'entorn no acompanyés gaire...

El millor que vam fer va ser anar a la platja dos dies, va estar prou bé, la Sara va acabar xopa i el Marc va descobrir el tacte i el gust de la sorra,... és el que té viatjar amb criatures,...

A mi m'encanta fer fotos, i de vegades, quan estic a punt de fer-ne una que crec que pot quedar bonica em passen pessigolles pel clatell, i l'emoció que em produeix no la puc descriure,... doncs aquesta vegada, tot i que n'hi ha hagut alguna de bonica, la veritat és que no he tingut aquesta sensació en cap moment,... i, per cert, la meva germana també col·labora amb les seves fotos en aquesta ocasió, així que gràcies Judith, ara et portarem la mona, casolana, evidentment,...



Fotos

El Vendrell

Castellet, al costat del Pantà de Foix

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú

Carretera de Vilanova a l'Arboç

Sona: Nelly Furtado - All Good Things

Antes y Después

Després del sopar famós els ànims s'han calmat, però hem muntat una mena de bloc on hem penjat les fotos d'ara i de llavors, la gent es pot relacionar si vol i pot ser una manera de recuperar velles amistats o, si més no, de no perdre el contacte!

Ara m'agradaria fer un seguit de posts amb els antes y después, perquè realment hi ha gent que ha canviat moltíssim, i d'altres que encara estan igual... no sé massa com fer-ho perquè la gent no s'enfadi,... però estaria bé, i més tenint en compte que hi ha testimoni gràfic de les dues parts, podria ser divertit, evidentment començaria amb mi mateixa.

S'admeten suggeriments!!

Sant Medir

Faig un parèntesi en la història del retrobament adolescent per comentar-vos una cosa que sempre m'ha agradat i que potser us pot agradar als altres!

D'aquí a pocs dies és 3 de març, Sant Medir,... i què fem els graciencs i gracienques per Sant Medir? Això varia en funció de l'edat i del moment en que vagis a veure les Colles, si hi vas al matí corres darrera de les colles de cantonada en cantonada, i escoltes atentament per saber d'on venen les diferents colles i si hi vas al vespre, tries un lloc estratègic des del qual pots recollir un número brutal de caramels que després vas veient pels diferents prestatges armaris i habitacions de la casa durant tot l'any i que finalment són llençats una setmana abans del següent Sant Medir per fer lloc als nous caramels.

Rituals i frases repetides dels graciencs i gracienques en aquesta diada tan gloriosa:

-Es molt important demostrar que estàs integrat al barri i que coneixes a persones a totes les colles, per tant, us aconsellem que quan passi una colla crideu noms com ara: Joan, Mercè, Conxita, Josep,... perquè és conegut de tothom que gairebé sempre en trobarem algun que respongui a aquest nom i que ens tirarà caramels.

- Hi ha molta gent que per evitar ajupir-se porta un paraigua obert de casa i quan passen les colles directament li van llençant els caramels a l'interior del mateix.

- Obrir la porta del carrer i situar-te al davant fins que llencen els caramels, moment en que t'apartaràs i els caramels entraran a la teva vivenda, de manera que el que quedi a dins serà per tu. Aquest ritual és vàlid al matí, doncs les colles van passant per diferents carrers del barri.

- Aquí, aquí!!!!- és el crit de guerra per a aconseguir que et llencin molts caramels.

- És molt important, especialment al vespre, que quan passi la Colla Monumental, que és la que porta el Sant en un Tub de plàstic, acrivillar-lo amb els caramels que t'acaben de llençar, els motius els desconeixo, però tot bon gracienc ha de seguir aquest ritual, i evitar els cops dels caramels que venen de l'altra banda del carrer en el moment d'apedregar el sant.

- És recomanable portar una gorra o alguna cosa que protegeixi mínimament el cap, doncs hi ha gent de mala fe que llença els caramels de forma no gaire delicada.

Consells dels experts per tal de gaudir de la festa i aconseguir un botí important:

- Eviteu estar a prop de senyores de més de 70 anys amb bastó i iaios de les mateixes característiques, doncs habitualment no caminen gaire bé, cal que les ajudis a creuar,... però el dia de Sant Medir es mostren posseïts/ides per forces infernals que les fan tirar-se per terra i fins i tot apartar els nens a cops per tal de quedar-se amb els caramels

- Porteu més d'una bossa, perquè no us podeu imaginar el que arribareu a recollir a poc que us hi esforceu

- Si aneu amb nens petits penseu que al matí és més divertit, perquè pots jugar a perseguir les colles escoltant la música que fan i tot plegat.

- Miscelània:

. els Pilons ja no tiren molts caramels, abans era una colla molt generosa però ara ja no tant!!!

. els tivats fan honor al seu nom, i tiren 4 caramels comptats cada vegada que passen

. la meva colla preferida és la del Timbaler del Bruc, perquè és la que surt de sota casa els meus pares i coneixo a molta gent de la que hi participa
. quan la festa cau en laborable m'agrada portar caramels a la guarderia la Quitxalla de Gràcia, perquè tots els nens estan al balcó i la jefa baixa un paraigua perquè li tirin caramels pels nens, jo els buido sempre la bossa a dins perquè en tinguin molts (en aquest cas, recomanació per la dire de la guarderia: recull de pressa el paraigua, que hi ha gent que es dedica a robar els dels nens).
. Nota important: No és necessari que recolliu els caramels que han caigut al costat de les caques dels cavalls, segur que ja en tindreu molts, ni tampoc anar mirant a sota els cotxes, al final, la factura del dentista no compensa l'estalvi en caramels!!!

. quan era petita m'ho passava pipa, corrent d'un carrer a l'altre intentant descobrir la colla que era abans de veure-la per la música que portava, i anant per tots els carrers del voltant de casa amb els veïns corrents i suant com a bojos, i un cop havíem decidit que era tard, que segur que ja no en passaven més, pujavem a casa i als 5 minuts torna a baixar corrents perquè encara quedava alguna colla,... que tiempos aquellos!!

A tots aquells i aquelles que mai hi hagueu anat, us recomano que ho proveu, podeu anar al matí a partir de les 10 pels diferents carrers de Gràcia a veure si trobeu algunes colles, o bé a la tarda, cap a les 20.00 al c. sant salvador/ nil fabra / gran de gràcia, on passen totes les colles seguides i en principi tiren més caramels,... però és més soso, encara que si no ho heu vist mai us agradarà.

Vinga, una abraçada a tots, espero que us ho passeu bé si ho proveu!