Odio L'Estiu!!

L'estiu té el seu encant, especialment la part de l'estiu en què estàs a la platja o a la muntanya, gaudint de banys, estones d'ombra sota els arbres, nits a la fresca mentre et prens un granissat i xerres amb els amics,.....

Però també (i aquesta és la part que em pesa) és l'època de l'any en què no estàs bé enlloc, la calor es fa insuportable i fa que vagis a relentí, que no puguis pensar, que les nits se't facin eternes perquè no pots dormir, perquè les galipàndries, que agafes a causa dels canvis bruscos de temperatura que pateixes pels aires condicionats, són eternes, no te les treus del damunt... i perquè malgrat tinguis molta calor i hagis optat per anar en pilotes tot el dia, continues tenint calor i no pots fer-hi res,... jo sóc de primavera-tardor, no suporto la calor,...

Estic de mala llet des del juny fins a l'octubre.... què hi farem!

Canvis, segona part

Gràcies a tots els que us heu interessat per això dels canvis,... la veritat és que la segona part de l'assumpte no va anar gaire bé, i tot i que vaig entrar a les llistes d'interinatge, la meva posició en l'ordre d'adjudicació de places no era gaire engrescadora, però clar, com que hi ha tanta feina per nosaltres en aquests moments per la llei de dependència i per la nova de serveis socials, és possible que aviat tingui la TRUCADA... en aquell moment però, no tenia ganes de parlar-ne, perquè tenia coll avall que seria molt ràpid, i al final serà més lent del que pensava, però tinc la intuïció que el dia arribarà i que tot anirà bé, encara que trigui força temps... ja us aniré posant al dia, no es pot fer "el conte de la lechera"... això sí, ara em tocarà estudiar de debó, perquè vull una plaça i la vull definitiva,... (la lechera un altre cop,...) fins a la propera!

Canalda

A petició popular us explicaré un acte de bogeria suma comés per un grup de famílies de l'escola ja fa 2 caps de setmana. Ens rondava pel cap des de l'any passat fer una sortida de cap de setmana amb 2 o 3 famílies més, aquelles amb les que més ens aveníem. Problema: que tots s'avenien molt amb algú altre. La proposta es va materialitzar i vam decidir fer un cap de setmana a Canalda, per sobre de Solsona. Vam reunir-nos 11 famílies a la casa i en furgoneta, que n'havíem de ser com a mínim una més i 2 que si si que si no, o sigui, que encara hauria pogut ser molt més multitudinari. Total, que com més s'acostava la data més malament ho veia. Erem més nens que adults totes les famílies tenien 2 nens com a mínim i n'hi havia vàries de 3, amb l'agreujant que els nens més grans tenien 5/6 anys.... pintava molt malament. Es van fer reunions de mamas prèvies (en forma de sopar) per decidir què s'havia de portar en comú, que s'havia de portar de forma individual,...

total, que ens era molt difícil fer càlculs a l'engrós, tot i que molts havien estat escoltes o esplaierus de petit, la intendència massiva i distingint entre nens i grans, era complicada...


Arribat el moment, i amb tot més o menys clar vam anar cap a allà. Primer sopar individual, perquè no tothom arribava a la mateixa hora i n'hi havia que arribaven el dia següent. Anar a dormir pels nens ja va ser complicat: -; jo vull dormir amb tu, no jo!!! total, que un cop es van veure a l'habitació aquella tan gran i sense conéixer la casa, van anar dimitint i anant amb els pares.... sort que les habitacions eren grans....

El dissabte va estar molt bé. Jugar al parc i al camp de futbol, passeig pels voltants,... piscina coberta pels nens, simultàniament alguns pares feien el dinar.... barbacoa, amanides,.... després a la tarda, també van jugar pels voltants, piscina i joc de pistes ideat per uns pares.... a les 9 ja no quedava ni un nen suelto!

Diumenge també va anar bé, programa semblant fins al migdia i després de dinar i recollir tothom va anar desfilant.

De fet, i malgrat algunes enganxades puntuals dels nens, va anar prou bé, no va ser tan greu com esperava fins i tot diria que no tindria problema en repetir, ... el que passa és que com que tots en parlarem tan bé tothom hi voldrà tornar.... us deixo algunes fotos de record

Canalda 2008
24 adults
27 nens/es

Foto de tot el grup feta amb automàtic

Joc de Pistes (final)

Excursió primer dia

Casa Canalda

Paisatges

Recuperant temes

Doncs resulta que a arrel del famós sopar de BUP, i gràcies (gràcies???!!!) al Facebook hem anat trobant a més gent, no només d'aquell any sinó d'anys anteriors i posteriors. Crec que l'experiència de retrobar vells coneguts no és igual de positiva per tothom. Hi ha qui per la seva posició en aquell moment, la seva forma d'actuar i l'edat de les persones amb les que treballava, pot haver-se trobat amb un pam de nas. Investigant investigant ha arribat a contactar amb moltíssima gent, però gent que en aquella època era molt jove i rencuniosa, i que potser ara li faran pagar des de l'edat (cronològica unicament) adulta, les males estones que, segons la seva percepció, els va fer passar,...

Això és molt relatiu. Suposo que quan tu ets professional, jove i vols aconseguir que uns quants adolescents et facin cas, t'agafes a allò que pots per a aconseguir l'atenció i el respecte del personal, però per poder fer ús dels sarcasmes, la ironia i altres tipus de "jocs" comunicatius, cal que el receptor sigui també intel·ligent, sinó passa el que passa, que els anys passen i aquell adolescent traumatitzat per l'actuació d'un adult desconsiderat i traïdor (segons la seva percepció), no pot evitar intentar retornar la pilota dels mals moments passats i acaba fent que allò que inicialment podia tenir gràcia, com recuperar el contacte amb molts alumnes amb els qui vas compartir els primers anys de la teva experiència docent (els que et van marcar més per diversos motius), acabi sent un fàstic,... però bé, les coses són així. Algú diria qui sembra recull, però jo mai vaig considerar que actués malament ni de mala fe, però clar, aquesta és la meva particular percepció. Crec que simplement buscava el seu lloc, el respecte i l'atenció, doncs era un d'aquells profes vocacionals, i ell ho negarà, perquè no va amb la seva personalitat, però sé que era així i que volia defensar lo seu, de la millor forma que sabia. M'agradaria veure una classe seva ara per un forat, a veure si els mètodes són els mateixos!!! Espero que ens veiem aviat, queda un cafè pendent!

Canvis!

Passa el temps, creus que les coses estan bé com estan fins que un dia et lleves i veus una possibilitat remota, laboralment, de cobrar molts més diners per fer la mateixa feina, i amb unes condicions incomparables,... al final he caigut, vull ser funcionària!!! Mai m'hauria imaginat a mi mateixa dient una cosa així, la imatge del funcionari que tots tenim al cap és la del vuelva usted mañana o pase por la otra ventanilla,... però m'imagino que com tot, va a caràcters. Cada persona és com és i per tant la seva manera de fer tindrà a veure amb això.... Total, que de forma inesperada, doncs no havia estudiat i només em presentava perquè sí, m'he trobat en què possiblement pugui posar-me a fer interinatges a l'ajuntament,... i la veritat és que encara que sigui per poc temps, em tiraré de la moto, intentarem acumular punts i presentar-nos a les opos de veritat, a veure què passa... tot i que estudiar amb els dos micos que tinc a casa, ara per ara em resulta difícil d'imaginar, tot i que és l'excusa, perquè jo mai he estat d'estudiar gaire, la veritat!

Bé, la setmana vinent sabré alguna cosa més definitiva, ja informaré, i a veure si sóc més rigurosa amb el bloc, perquè hi escric de grapes to pears.... apa siau i fins la propera!

Colònies

A tot se li diuen colònies, la Sara, per primera vegada ha anat de "colònies". Consisteix en marxar una nit, però ha estat dur,... espero que ella ho hagi passat bé, perquè jo he patit la seva no presència,... tot i que quan hi és moltes vegades l'escanyaria :-) !!! Només té 5 anys, i ahir, quan l'autocar va arrencar va fer aquella cara que se'ls posa als nens de vaig a plorar, però va aguantar,... suposo que té a veure amb l'expectació, tots els pares i mares allà, esperant que l'autocar marxés, no hi estan acostumats, som nosaltres que ho fem "traumàtic" perquè de sortides en fan moltes al cap de l'any, però que els pares els diguin adeu i els acompanyin, facin tard a la feina i tot aquest muntatge només passa quan hi ha situacions especials, i ells potser s'imaginen coses que no són. El drama va estar a punt de desencadenar-se quan el nen que estava assegut just al seu darrera va començar a plorar, ja sabeu que això en nens petits es converteix ràpidament en un efecte dominó, però va ser tot tan ràpid que segur que a la cantonada, un cop arrencat l'autocar ja van començar a cantar cançons i es van esvair les penes que podien tenir.... ara, no vull saber com haurà anat la nit, 100 nens de 5 a 7 anys que si tinc pipi, que si ja me l'he fet, que si tinc por, que si vull la mama, que no tinc el meu pelutx,.... ja explicaré com ha anat si n'aconsegueixo treure l'entrellat, aquesta tarda la recolliré, reventada, segur i amb ganes d'anar a dormir aviat!!!

Foto: cargolets carregats!!!

Vacances???!!!

Bé, finalment i després de gairebé un mes sense actualitzar em decideixo a fer-ho, la veritat és que sense gaire res a dir, però allà vaig. Us faré un recull fotogràfic de la sortideta rural que hem fet aquests dies, la veritat és que no hem encertat gaire la zona o potser no hem sabut treure-li partit, però bé, la casa estava molt bé, encara que l'entorn no acompanyés gaire...

El millor que vam fer va ser anar a la platja dos dies, va estar prou bé, la Sara va acabar xopa i el Marc va descobrir el tacte i el gust de la sorra,... és el que té viatjar amb criatures,...

A mi m'encanta fer fotos, i de vegades, quan estic a punt de fer-ne una que crec que pot quedar bonica em passen pessigolles pel clatell, i l'emoció que em produeix no la puc descriure,... doncs aquesta vegada, tot i que n'hi ha hagut alguna de bonica, la veritat és que no he tingut aquesta sensació en cap moment,... i, per cert, la meva germana també col·labora amb les seves fotos en aquesta ocasió, així que gràcies Judith, ara et portarem la mona, casolana, evidentment,...



Fotos

El Vendrell

Castellet, al costat del Pantà de Foix

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú

Carretera de Vilanova a l'Arboç

Sona: Nelly Furtado - All Good Things