Estrès pre i postvacacional

Tenir nens està molt bé, tens molt bones estones i també hi ha moments q els escanyaries sense pietat, però a part de totes les coses que habitualment ja has de fer, ara, constantment has d'estar pensant en activitats que els facin tenir bons records quan siguin grans, sortides, acampades, teatres,... vaja, de tot. Tot just acabem de tornar de setmana santa i ja estic buscant altres sortides i possibilitats per explorar amb ells, ara comprarem el trasto per dur les bicis, anirem un cap de setmana de càmping, un altre amb els amics del cole, ja hem llogat la casa per l'estiu, ja estic pensant en què fer l'estiu vinent... vaja, q les vacances estressen abans, durant i després... però després val la pena tot l'esforç.... queden bons records i bons moments...

La tècnica q jo utilitzo per a pal·liar els efectes dels estressos diversos: feina, nens, casa etc... és anar de concert, i què voleu que us digui,... se m'acabeeeeen! Algú hi pot fer alguna cosa!?

per cert, no m'agrada el meu bloc, l'he de canviar, però m'és molt pesat canviar-lo.

El Blog

Després de veure d'altres blogs que segueixo, malgrat tothom pensi q no els llegeixo,... he pensat en fer alguns canvis al blog. La veritat és que no m'hi acabo de trobar, en això del blog, però bé, de tant en tant recordo q el tinc i penso q no està de més explicar alguna cosa.

La veritat és que aquest any està resultant una mica avorridot, pq no tinc amb qui ficar-me, els concerts no han començat, i quan comencin, la setmana vinent m'hauré de putejar pq no hi puc anar.

El plan de treure'm el carnet de conduir sembla una utopia, vaig començar a fer alguns test, a cual peor, però ara ja fa dies q no en faig cap, així q la cosa no millora. Em fa molt pal, i no tinc clar si ho vull fer. D'una banda trobo q seria de gran utilitat, per no dependre de ningú a l'hora de fer desplaçaments, i també per poder fer coses amb els nens els caps de setmana, quan el bernat té feina, però no sé,... no acabo de trobar la motivació extra que em cal. Potser el fet de no tenir temps propi per poder anar a classe, cosa q em facilitaria la vida, no ajuda. Posar-m'hi per obligació és més fàcil q anar fent... de manera que de moment res de res, el propòsit de poder presentar-me a la teòrica després de setmana santa cada vegada sembla més irreal.

Tot arribarà. Tinc més propòsits, però q no podré acomplir si primer no faig això del carnet. Ho tenia decidit, i em castigo a no fer una altra cosa fins q això no estigui enllestit, però clar, tinc el temps just, pq la UOC comença altra cop al setembre, i seria el moment de tornar a estudiar. Primer carnet, després uoc... a veure si ho podré fer.

Mentrestant aniré veient passar dates de concerts als qu no podré anar, i deixaré de poder gaudir de les meves sessions de teràpia musical. Ara els objectius són: 1 d'abril hospitalet i 28 abril af... això és tota la meva agenda ara per ara... quina peneta... (potser tarragona, qui ho sap)

I ara què?

Tinc una sensació estranya. Ara fa un any vaig presentar una instància per a poder cobrir una vacant a ssap, la feina que justament volia fer. La veritat és que pensava que seria una altra cosa, vam passar per un primer examen criminal que es va carregar tanta gent que van haver de baixar el tall per cobrir les places ofertades i que quedés gent per la borsa de treball... les altres proves les vaig anar passant sense pena ni glòria,... i fa cosa d'un mes ja va sortir el llistat definitiu, tenia plaça fixa a l'achuntament de barcelona. Aquests dies estem presentant tota la documentació, però encara ningú no ens ha dit res de quan signarem, d'on anirem... i és per això per la qual cosa no m'he decidit a celebrar-ho encara... és ben estrany, pq estic just on volia ser. El que comporta és que si no hi ha una hecatombe mai hauré de canviar de feina, i això no m'acaba d'agradar, sóc tastaolletes de mena, així q hauré de veure de quina manera ho puc compensar, també comporta q en aquests moments no hi ha cap certesa del destí que tindrem, no hi ha garanties q ens poguem quedar al mateix lloc,... i què vols que et digui, ara em putejaria haver de marxar. Què hi farem, continua la incertesa, crec q no celebraré res de res fins q no signi i em diguin on llets m'he de quedar a treballar, seguirem informant.

Ufff

Ja ha passat un any sencer des de la darrera entrada a aquest bloc... uff, quina mandra que fa posar-s'hi! La veritat és que quan tens un dia inspirat, una bona parrafada ajuda a posar en clar pensaments, visualitzar les coses que et van passant i també a mirar endavant i enrere, fer repàs i modificar coses,.... però clar, per això cal estar molt inspirat, i no acostuma a ser el meu cas. Dormo poc, treballo, faig de mare i a més a més tinc una estranya afició sobrevinguda als 36 anys que consisteix en recuperar el temps perdut quan era més jove (matiso això de més jove, perquè encara que el calendari digui una altra cosa, jo me'n sento), segurament perquè quan em tocava fer-ho les circumstàncies no m'ho van permetre i ara he trobat on passar-ho bé, fer teràpia de desintoxicació de tot (metafòricament parlant) i en dosis que són compatibles amb la resta d'activitats de la meva vida adulta. Tot i que no tothom hi està d'acord, però no faig mal a ningú, m'ho passo pipa i, què cony, que m'ho mereixo, tenir una parcel·leta de temps per mi sola, gaudint del que actualment m'ajuda a tot dia a dia, la música, i especialment la música en català i especialment la de Gossos, si, ja ho sé, he trigat unes 10 línies en anomenar-los, però no són els únics, però si els primers de la meva llista particular. I mira, aquest any, que deu n'hi dó les bogeries que he fet, sembla que s'acaba el xollo, si no és que tenen alguna sorpresa amagada ja no crec que els vegi en mooolt de temps. Ahir va ser la darrera ocasió, diria, de moment no hi ha res més programat, bé, si, però un de sol i molt lluny i molt car... així que sembla que hauré d'esperar o buscar una altra alternativa.... tot perquè no vull pensar massa en el que toca, el resultat final de les opos, suposo que aquesta setmana serà ja definitiu, però no sé si tinc massa ganes que surtin les llistes... us informaré, encara que dubto que sigui en aquest bloc, sabeu que em trobareu al facebook...

Ou de Pasqua

Quina pena,... com ens hem de veure?

Crònica de 24 hores penoses

Doncs res, el dimarts cap a les 2.3o, tornant d'un domicili de fer feina vaig comprar una barra de pà... Quan vaig arribar a la feina vaig compartir el pa amb les companyes, i jo també en vaig menjar. De cop.... clac, em quedo enganxada, no puc mastegar, començo a moure les barres com puc per tornar a lloc el q ha sortit... no ho aconsegueixo...

Als 5 minuts i amb moltes suors ho comento a les companyes, noies, crec q se m'ha sortit la mandíbula de lloc,... més nervis, pq elles molt amablement comencen a donar idees de què cal fer... truquem a l'ambulància, ves a urgències, no, a la mútua, ja cridem un taxi, no te'n vagis en bici....

bueno tot d'idees. Al final decideixo q la bici es queda i que vaig en taxi a st. pau, m'acompanya un de la feina,...

Allà de seguida em diuen que és una luxació mandibular, que s'ha d tornar a posar a lloc,... qu avisaran al de guàrdia i que ja vindrà

Al cap d'una hora venen, abans m'havien donat una dosi de diazepan 10mg per relaxar la musculatura, deien... Entre 2 persones intenten col·locar-me la mandíbula a lloc, quin mal! fan 2 intents, res de res.... em donen un altre diazepan de 10mg. Diuen d'aquí a una estoneta tornem... d'acord. Passa gairebé una hora,... tornen a fer la maniobra, 2 vegades més,... res de res.... un dels metges marxa i la referent em diu q ho provara un zelador, pq al cap i a la fi és un tema de força... us recordo q tot això era a pèl, sense res més q el relaxant muscular.... res de res tampoc aquesta vegada...

M'han de sedar a quiròfan, diuen q així la musculatura no fa resistència i és molt més senzill,... això ho fan cap a les 9 de la nit, ja porto 6 hores a urgències. QUina gràcia per això, que en el meu núvol de diazepan, a 5 minuts d'entrar al quiròfan, a la ràdio q escoltaven se sent corren... i jo tota contenta.... clar, estava drogada...

Un munt de gent al quiròfan, em posen la mascareta i jo pensant, a les pelis és molt més ràpid, em diuen respira profundament,... i jo q vaig respirant i de cop em desperten a un altre lloc, embolicant-me el cap com si fos un esquimal,... la foto va quedar al mòbil i no la sé recuperar... després, al dia següent em vaig fer la versió fashion, la de la foto,... però ara ja no ho he de portar.

Al migdia d'ahir vaig haver d'anar a urgències de la Vall d'hebron pq deien a st pau q tot i que l'havien pogut tornar a lloc, després q se'ls sortís unes quantes vegadse, semblava q encara estava subluxat. A vall d'hebron no ho creuen, i em diuen q he d'estar un mes menjant tot triturat, que m'hauria de fer una fèrula per dormir pq faig bruxisme (fregar amb les mandíbules a la nit quan dormo) i que el dentista em miri pq no encaixo bé les mandíbules, l'articulació està gastada.... quin xungo, així q gent, quan em veieu, almenys dieu-me q m'he aprimat, pq només menjaré sopa en un mes....

Apa, doncs aquí queda la crònica de la meva tristesa,... a i comunicació escrita, pq parlar ho hauria de fer poquet

Moltes gràcies a tots els que s'han preocupat per mi i a tots els que m'han ajudat.... ptonarros i abraçadotes.

Una de fotos!

Va, avui només fotos,... que tot i q l'estiu ha anat com ha anat i q jo no sé fer de mare 24X7, també hi ha hagut moments molt xulos que he pogut fotografiar, pq no digueu q sempre em queixo...




En podria posar més, però la pujada m'ha donat problemes, així q un altre dia serà.... apa-li, bona nit!

Què fer quan les vacances sobren!!??

La veritat és q hores d'ara ja n'estic ben farta de les vacances,... tinc moltes ganes de tornar a pencar... suposo q és el q toca quan tens fills petits q volen acaparar la major part del temps disponible fent activitats q només els interessen a ells i donant pel sac quan se t'acut fer alguna cosa q t'interessa a tu minimament...

Ja no recordo com era no pensar en què fer o decidir a ultima hora no fer res,... o al contrari, fer´-ho tot de cop,... buscar un destí i voltar-hi, no estar pensant en si ho podrem fer o no, si s'avorriran, si tot el q fas encara és poc,... així q ara ja en tinc prou, vull q sigui dilluns vinent i poder començar amb la rutina...

enyoro les vacances tal com les coneixem.... aprofiteu-les bé,... jo m'hauré de buscar una escapada musical de les meves per ser de nou jo...

fins a la prppera actualització.