Sopar de Remember 23 F

Va anar tot molt bé, vam trobar-nos 55 persones, quina passada!!! La gent estava contenta de retrobar-se amb vells companys, encara que la inèrcia feia que et relacionessis més amb els de sempre, també hi va haver moments per tothom! Al restaurant ens hi vam estar fins 2/4 de 4 i després encara hi va haver gent que va tenir ganes de més i van marxar a una discoteca fins que van tancar, després d'això ja no sé què més va passar, jo, de fet, vaig plegar a la porta de la disco, no tenia més energia i a casa m'esperava el monstruillo que ja volia el seu esmorzar, a les 4.45 de la matinada, una mica aviat pel meu gust,... només vaig dormir fins les 10, gràcies al Bernat que va endur-se'l, la Sara havia anat a dormir a casa la iaia, però tot i així a les 10 ja sentia al Marc fer crits,... ja ho recuperaré en algun moment. Ara miraré de penjar les fotos del sopar, a veure que us sembla!

Aquesta foto és de quan va anar arribant la gent, m'encanta veure les cares de la gent, tothom semblava estar content i expectant per veure qui seria el següent en entrar i si el reconeixeries o no, quan veies a algú anaves dient deu ser aquest, ostres què canviat, apa, si està igual....

Durant el sopar van passar una enquesta i havies de dir qui era la persona que t'agradava de l'escola, i el Rafa va sortir guanyador entre els nois, i també va ser el que va guanyar, juntament amb el Josep M. el rànquing de qui t'havia sorprés més de la festa,.... estaven força canviats des de l'època de l'escola.

Entre les noies, la guanyadora va ser la Blanca, que a més va ser l'artífex del muntatge fotogràfic que vam veure abans de començar a sopar, moltes gràcies per la superfeinada que et vas currar, i pel detall de fer còpies per tothom, la veritat és que va valer molt la pena,....

Entre els profes, el Josep Maria, el d'anglès, va ser el més votat, tot i ser un dels més controvertits, doncs aixecava per igual odis i estimacions per part del alumnes, els seus mètodes, no sempre ortodoxes, no deixaven indiferents a ningú, i val a dir que, el canvi físic ha estat important, però la seva ànima continua sent la mateixa para lo bueno i para lo malo.

Recordo les seves classes perquè eren divertides, i penso que era un profe que aconseguia que aprenguessis alguna cosa encara que no tinguessis cap interès en la matèria,... ara, que ens havia arribat a putejar amb gravacions impossibles, amb exposicions orals sobre temes que ni tan sols tindrias res a dir en català,... però també ens va portar a veure el club de los poetas muertos, la misión, grans pelis de l'època, en versió original, of course,.... i per mi, una de les coses que feia que per alguns devien ser fotudes però que crec que feia perquè la gent millorés era repartir els exàmens de pitjor a millor, i sempre començaven amb el clàssic MD,... què dur! I tothom sospirava quan arribava al S....

El seguien d'aprop en el rànquing de profes favorits, la Dolors (Història) i el Vicente (Plàstica, dibuix tècnic).... Jo de la Dolors recordo que era una profe molt dura, molt exigent, i apassionada de la seva feina i del que explicava, però per mi va ser difícil aprovar la seva assignatura. Per no parlar del Vicente, jo sempre he sigut una patata amb les manualitats, i recordaré tota la vida el punyetero cercle cromàtic, que quan ja tenia gairebé acabat, em vaig carregar amb les meves grans habilitats artístiques i crec que al final, algú amb més bona predisposició per les Belles Arts me'l va tornar a fer,... sinó encara l'estaria fent ara. Aquí teniu les seves fotos

Aquesta foto és la taula on van seure els profes, tots juntets, probablement per "rajar" dels seus exalumnes, però també per ells va ser un moment de retrobament, perquè no tots s'han anat veient sovint.

Per acabar, una foto de després del sopar, encara en el restaurant, on vam poder escoltar música de l'època que havia recopilat la Sandra,... o Sandroide, com vulgueu i no oblidem tampoc la col·laboració de l'Anna en la realització de les identificacions que tots portàvem amb la foto de la fitxa del cole i de l'Anna fent les còpies de la lletra que al final no vam cantar gaire bé d'una de les paranoies-càstig del JM d'Anglès.

L'Anna, que va fer les identificacions, a l'esquerra, i a la dreta, L'Anna Peix i la Sandra!









Jo ja firmo ara mateix per repetir d'aquí a un temps, i intentant que s'hi afegeixi encara més gent de la que va venir, els que per un motiu o altre no van poder, els que els feia pal perquè no sabien que s'hi trobarien,... !!!

Gràcies a tots els que vau venir per fer que la festa fos tan divertida, i als esforços invertits perquè tothom s'endugués un bon record.....