Foto: cargolets carregats!!!
dimecres, 26 / març / 2008
Colònies
A tot se li diuen colònies, la Sara, per primera vegada ha anat de "colònies". Consisteix en marxar una nit, però ha estat dur,... espero que ella ho hagi passat bé, perquè jo he patit la seva no presència,... tot i que quan hi és moltes vegades l'escanyaria :-) !!! Només té 5 anys, i ahir, quan l'autocar va arrencar va fer aquella cara que se'ls posa als nens de vaig a plorar, però va aguantar,... suposo que té a veure amb l'expectació, tots els pares i mares allà, esperant que l'autocar marxés, no hi estan acostumats, som nosaltres que ho fem "traumàtic" perquè de sortides en fan moltes al cap de l'any, però que els pares els diguin adeu i els acompanyin, facin tard a la feina i tot aquest muntatge només passa quan hi ha situacions especials, i ells potser s'imaginen coses que no són. El drama va estar a punt de desencadenar-se quan el nen que estava assegut just al seu darrera va començar a plorar, ja sabeu que això en nens petits es converteix ràpidament en un efecte dominó, però va ser tot tan ràpid que segur que a la cantonada, un cop arrencat l'autocar ja van començar a cantar cançons i es van esvair les penes que podien tenir.... ara, no vull saber com haurà anat la nit, 100 nens de 5 a 7 anys que si tinc pipi, que si ja me l'he fet, que si tinc por, que si vull la mama, que no tinc el meu pelutx,.... ja explicaré com ha anat si n'aconsegueixo treure l'entrellat, aquesta tarda la recolliré, reventada, segur i amb ganes d'anar a dormir aviat!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Des de l'experiència d'haver estat monitor uns quants anys, quan són tan petits generalment a la nit estan tan cansats que cauen rodons, tot i que a l'arribar a casa et diran que van fer gresca fins a les cinc de la matinada.
Em crec el que diu en Jordi... perquè serà que sempre volen haver-se quedat fins tard?
Jo també recordo aquelles colònies d'una setmana sencera, allò sí que devien ser vacances pels pares!
La solució als problemes que tenen els nens durant les seves colònies tenen un remei ben senzill... les meves primeres colònies (als 10 anys) van comptar amb unes monitores molt especials, les monges de la meva escola que ens tenien terroritzats, i ja et dic jo que a la nit no fas ni l'intent de quedar-te despert fins tard ni de noure't d'amagat per la casa amb lots.
(m'estic adonant que l'anècdota sembla de fa 40 anys, jaja!)
Doncs jo ja et dic que a la meva escola sí que ens aixecàvem de nit i ens passàvem fins a les tantes fent expedicions... sobretot a la cuina... x'D
També he de dir que a la meva escola "colònies" se'n deia de passar un mes en una casa de... colònies, "excursió" a anar fora entre un cap de setmana i una setmana i "sortida" una visita d'un dia. Ja res és el que era!
Amb lo xulu que era anar de colonies!!!!!
Tot va anar molt bé, tret que aquestes criatures tenen una vida social més activa que la majoria d'adults i quan va arribar ja volia anar a casa d'una amiga, sense explicar res de les colònies ni res de res, vam tenir pelotera, però al final es va quedar i ens va explicar una pila de coses,...
Apa, a una altra cosa!!!
Hooola que tal!
M'alegro de que tot anés be.
La veritat és que anar de colònies era de les coses més divertides que recordo, però de més grandet (8 o 9 anys).
El que flipo és que hi hagi professors que acceptin el risc d'anar de colònies i li passi res a cap nen... poden acabar amb una demanda d'algun pare perquè al nen se li han trencat les dents fent el trapella!
Cesc*!
PD: Si, jo me les vaig trencar als 10 anys... I la bronca va ser per a mi per no anar amb compte! (Ni que ho hagués fet expressament!) En canvi ara, encara es presentaria una demanda al monitor o a l'escola per treure pasta i pagar al dentista!
Els temps estan canviant...
doncs resulta que hi va haver un dels nens de primer que va trobar que el millor dia per trencar-se un braç era el de les colònies, el van haver d'anar a buscar els pares, mira que al pati fan l'animal cada dia, doncs va trobar de conya trencar-se'l allà, pobre nen, amb la il·lusió que tenien tots!!!
Marxaven només una nit i així de carregats????? Coi, clar que en dius cargolets, pobrets!
Espero que la teva filla s'ho passés d'allò més bé!
somriures :)
Si que potser en fem un gra massa...
Publica un comentari