Ou de Pasqua

Quina pena,... com ens hem de veure?

Crònica de 24 hores penoses

Doncs res, el dimarts cap a les 2.3o, tornant d'un domicili de fer feina vaig comprar una barra de pà... Quan vaig arribar a la feina vaig compartir el pa amb les companyes, i jo també en vaig menjar. De cop.... clac, em quedo enganxada, no puc mastegar, començo a moure les barres com puc per tornar a lloc el q ha sortit... no ho aconsegueixo...

Als 5 minuts i amb moltes suors ho comento a les companyes, noies, crec q se m'ha sortit la mandíbula de lloc,... més nervis, pq elles molt amablement comencen a donar idees de què cal fer... truquem a l'ambulància, ves a urgències, no, a la mútua, ja cridem un taxi, no te'n vagis en bici....

bueno tot d'idees. Al final decideixo q la bici es queda i que vaig en taxi a st. pau, m'acompanya un de la feina,...

Allà de seguida em diuen que és una luxació mandibular, que s'ha d tornar a posar a lloc,... qu avisaran al de guàrdia i que ja vindrà

Al cap d'una hora venen, abans m'havien donat una dosi de diazepan 10mg per relaxar la musculatura, deien... Entre 2 persones intenten col·locar-me la mandíbula a lloc, quin mal! fan 2 intents, res de res.... em donen un altre diazepan de 10mg. Diuen d'aquí a una estoneta tornem... d'acord. Passa gairebé una hora,... tornen a fer la maniobra, 2 vegades més,... res de res.... un dels metges marxa i la referent em diu q ho provara un zelador, pq al cap i a la fi és un tema de força... us recordo q tot això era a pèl, sense res més q el relaxant muscular.... res de res tampoc aquesta vegada...

M'han de sedar a quiròfan, diuen q així la musculatura no fa resistència i és molt més senzill,... això ho fan cap a les 9 de la nit, ja porto 6 hores a urgències. QUina gràcia per això, que en el meu núvol de diazepan, a 5 minuts d'entrar al quiròfan, a la ràdio q escoltaven se sent corren... i jo tota contenta.... clar, estava drogada...

Un munt de gent al quiròfan, em posen la mascareta i jo pensant, a les pelis és molt més ràpid, em diuen respira profundament,... i jo q vaig respirant i de cop em desperten a un altre lloc, embolicant-me el cap com si fos un esquimal,... la foto va quedar al mòbil i no la sé recuperar... després, al dia següent em vaig fer la versió fashion, la de la foto,... però ara ja no ho he de portar.

Al migdia d'ahir vaig haver d'anar a urgències de la Vall d'hebron pq deien a st pau q tot i que l'havien pogut tornar a lloc, després q se'ls sortís unes quantes vegadse, semblava q encara estava subluxat. A vall d'hebron no ho creuen, i em diuen q he d'estar un mes menjant tot triturat, que m'hauria de fer una fèrula per dormir pq faig bruxisme (fregar amb les mandíbules a la nit quan dormo) i que el dentista em miri pq no encaixo bé les mandíbules, l'articulació està gastada.... quin xungo, així q gent, quan em veieu, almenys dieu-me q m'he aprimat, pq només menjaré sopa en un mes....

Apa, doncs aquí queda la crònica de la meva tristesa,... a i comunicació escrita, pq parlar ho hauria de fer poquet

Moltes gràcies a tots els que s'han preocupat per mi i a tots els que m'han ajudat.... ptonarros i abraçadotes.